Sant Joan de Penyagolosa - Penyagolosa (1.814 m.) - Sant Joan de Penyagolosa --15 Km.

Desnivell 600 m. - Duració aproximada 5 hores

      Eixim des de l'Ermita de Sant Joan. Una vegada allí, vorem que hi ha una creu de pedra; anem cap a ella i a 20 metres de la creu, caminant cap al pic, vorem que hi ha un camí de terra que agarrarem cap avall. Als 10 minuts de caminar per este camí vorem, en la primera revolta a mà esquerra, el barranc de la Pegunta. Per a no equivocar-vos, fixeu-vos que hi ha un cartell que posa "Microreserva de flora". Entrem per ací, caminem 5 minuts i vorem que hi ha el llit d'un rierol. El camí pel barranc no té pèrdua, ja que tot ell està assenyalat per uns pals de 50 cm. amb marques grogues i blanques, la qual cosa ens indica que anem per una PR (xicoteta ruta). Al llarg de tot el barranc, se'ns indiquen els noms dels arbres més comuns (Ginebre Comú, Cirerer de Santa Llúcia, Pi negral, Pi Silvestre...). En un parell de llocs, el llit del riu passa a través d'unes canelles que ens anirà molt bé si anem curts d'aigua. Esta és la part més bonica de la pujada, ja que no té massa dificultat i la senda discorre a través del bosc, de manera que podem gaudir del paisatge que ens rodeja. Continuem pujant i el camí es fa un poc més empinat. Arriba un moment en què la senda s'acaba i, de fet, al baixar ens adonem que fins i tot hi ha un cartell que posa final de la senda. Però no ens hem de preocupar perquè no hi ha pèrdua, estem caminant entre dos muntanyes. Simplement hem de seguir el camí per on el sòl és més pedregós. Després d'açò ens donarem de nassos amb un camí de terra. Anem cap a l'esquerra. Després de caminar per este camí entre 5 i 10 minuts, el camí gira bruscament a l'esquerra. Ens fixem que este gir està senyalitzat una vegada més amb les marques grogues i blanques de la PR. Ara el camí s'estreny i discorre entre el bosc espés. Després d'açò eixim ja del bosc espés i ens trobem en una esplanada. Just davant vorem un camp tancat amb un cartell que posa propietat privada. Deixant este camp a la nostra esquerra, seguim caminant i veiem que el camí es bifurca. Agarrarem el de la dreta per a iniciar l’ascensió del pic. A partir d'ací no hi ha pèrdua, ja que la vegetació és menor. El pic el tindrem de front en tot moment i tot el camí està marcat amb les marques de PR que ja hem mencionat. Això sí, a partir d'ací, l’ascensió és més pesada. Una vegada dalt podem descansar i contemplar el paisatge que ens rodeja. Baixarem del pic i ens desviarem cap a la nevera. I per a tornar, simplement hem d'anar per on hem vingut i així arribarem una altra vegada a l'Ermita de Sant Joan.