Eixim des de la plaça d’Aín. En eixir d’Aín ens trobem el Molí de l’Arc, restaurat i amb un xicotet museu en el seu interior. Comença la pujada, encara que suau, sense parar, començant a recórrer les suredes que poblen aquestes muntanyes, en la seua gran majoria ja escorçats per a extraure el suro dels seus troncs. En tot moment la senda està perfectament marcada i és complicat perdre-li la vista. Arribem fins a un altre punt de referència, on estan les ruïnes d’una antiga casa i junt amb ella un aljub de què encara s’extrau aigua. Arribem al mateix pic de l’Espadà (1106 m.) on després d’un fort últim repetjó per una zona prou escarpada i pedregosa arribem fins a la cima. Dalt podem veure de tota la província, la sensació d’altura en poder la vall de baix tan prop. Refem el camí de pujada, ara baixant molt més ràpid de nou cap a Aín on arribem aproximadament en 2 hores. Recordeu de portar també el dinar, ja que el farem en el transcurs del recorregut. - Distància recorreguda: 14 km. - Temps total aproximat: 5 hores - Desnivell acumulat en pujada: 987 m. - Altura màxima: 1106m. (Pic Espadà) - Dificultat: mitjana