|
Després d’abandonar el
Pla de Petracos continuem cap a Benichembra i Orba
ens dirigim cap al Vall de Laguar: És un de les
valls de l’interior de la muntanya d’Alacant format
pels nuclis de Campel, Fleix i Benimaurell que junts
constitueixen un sol municipi que no supera els 2000
habitants. En
aquesta àrea de la Marina Alta van viure durant
centenars d’anys els àrabs, fins a declarar-se la
seua expulsió i l’obligació a embarcar cap a Àfrica
a través del pròxim port de Dénia. Ells ens van
deixar, entre altres coneixements, la seua forma
d’aprofitar el terreny mitjançant els bancals o
terrasses, que permeten el cultiu en zones abruptes
com aquestes.
La Vall de Laguar
ofereix, principalment, dos atractius:
-El barranc de
l’infern lloc especial per a tots aquells aficionats
al barranquisme, 9 km de bots, cascades i marmites,
no recomanat per a inexperts, una vegada que entres
ja no hi ha marxa arrere.
-La “catedral del
senderisme”, el PR-V 147, senda circular d’uns 15 km
que ens porta des de Fleix fins al Barranc de
l’Infern i des d’allí, sense entrar en el barranc,
fins a Benimaurell i tornada a Fleix.
Jo li tènia ganes a
aquest recorregut, sempre em crida l’atenció el
baixar i pujar per un recorregut zigzaguegen-te
format per 6.500 escalons de pedra, construït fa
segles pels agricultors àrabs per a accedir a les
àrees de labor de l’altre costat del riu Girona i
accedir a “els cases dels Jovades”. Els Jovades era
una mesura utilitzada per a la repartició de la
terra durant la repoblació posterior a la
reconquista i a l’expulsió dels moriscos. Diuen que
era la quantitat de terreny que podia llaurar un mul
durant un dia.
La duració estimada
en els mapes de la ruta és de més de 5hrs, un poc
exagerat, jo vaig tardar 3 hores 30 minuts i no sóc
el prototip del senderista.
VALL DE LAGUAR: LA
CATEDRAL DEL SENDERISME
Després d’abandonar
el Pla de Petracos continuem cap a Benichembra i
Orba ens dirigim cap al Vall de Laguar: És un de les
valls de l’interior de la muntanya d’Alacant format
pels nuclis de Campel, Fleix i Benimaurell que junts
constitueixen un sol municipi que no supera els 2000
habitants.
En aquesta àrea de
la Marina Alta van viure durant centenars d’anys els
àrabs, fins a declarar-se la seua expulsió i
l’obligació a embarcar cap a Àfrica a través del
pròxim port de Dénia. Ells ens van deixar, entre
altres coneixements, la seua forma d’aprofitar el
terreny mitjançant els bancals o terrasses, que
permeten el cultiu en zones abruptes com aquestes.
La Vall de Laguar
ofereix, principalment, dos atractius:
-El barranc de
l’infern lloc especial per a tots aquells aficionats
al barranquisme, 9 km de bots, cascades i marmites,
no recomanat per a inexperts, una vegada que entres
ja no hi ha marxa arrere.
-La “catedral del
senderisme”, el PR-V 147, senda circular d’uns 15 km
que ens porta des de Fleix fins al Barranc de
l’Infern i des d’allí, sense entrar en el barranc,
fins a Benimaurell i tornada a Fleix.
Jo li tènia ganes a
aquest recorregut, sempre em crida l’atenció el
baixar i pujar per un recorregut zigzaguegen-te
format per 6.500 escalons de pedra, construït fa
segles pels agricultors àrabs per a accedir a les
àrees de labor de l’altre costat del riu Girona i
accedir a “els cases dels Jovades”. Els Jovades era
una mesura utilitzada per a la repartició de la
terra durant la repoblació posterior a la
reconquista i a l’expulsió dels moriscos. Diuen que
era la quantitat de terreny que podia llaurar un mul
durant un dia.
La duració estimada
en els mapes de la ruta és de més de 5hrs, un poc
exagerat, jo vaig tardar 3 hores 30 minuts i no sóc
el prototip del senderista.
Publicat per Luis el
25 de maig de 2.008 - Viajero en tránsito: Turismo
itinerante |