|
Xòvar és
un municipi d'origen àrab, d'uns 400 habitants, ubicat a 410
m d'altitud. Pertany a la comarca de l'Alt Palància i compta
al seu terme amb nombroses fonts i racons de gran bellesa.
Durant esta ruta, que discorre pels barrancs de Ajuez i del
Carbó, podrem gaudir d'un ben conservat bosc de sureres,
impressionants tallats rocosos, amb un intens color rogenc
que contrasta amb la verdor de la frondosa vegetació, entre
la qual ressalten les falagueres de gran port, i magnífiques
panoràmiques; tot això fa d'este un dels paisatges més bells
de la Serra d'Espadà
Parada 1.
Embassament d'Ajuez : El nom d'Ajuez procedeix d'un
vocable àrab el significat del qual és "terres comunals
dedicades al pasturatge". El xicotet mur Que trobem davant
de l'embassament, ha evitat que este es cobrisca dels
sediments arrossegats per les pluges torrencials. Es
considera una de les escasses zones humides del Parc Natural
perquè les seues aigües, recollides del barranc del mateix
nom, són de gran valor per a la fauna.
Parada 2. Tossal:
En este punt arribem a una pista forestal. Enfront
de nosaltres vorem una surera de considerable port als peus
de la qual s'oculten les restes d'una antiga trinxera.
Continuem a la dreta, observarem un pic amb antenes, és el
Puntal de l'Aljub, de 948 m, que serveix de pic de
vigilància contra incendis.
Parada 3. Opció a la
Nevera: A partir d'ací, l'itinerari ofereix la
possibilitat de visitar la Nevera de Castro, prolongant la
duració del recorregut aproximadament una hora més. No
obstant això, l'itinerari principal continua per la dreta,
travessant el complex miner del Hembrar i permetent-nos
observar, Des de dalt, magnífiques vistes dels tallats que
dibuixen el Barranc d'Ajuez, fins a tornar, de nou, a
l'embassament del mateix nom.
Parada 4.
Nevera de Castro: Les neveres o
pous de neu són construccions que, en la seua majoria, daten
del segle XVIII. En elles s'emmagatzemava i premsava la neu
arreplegada durant l'hivern per a vendre-la en les zones
costeres durant l'estiu, ja que posseïa múltiples usos tant
medicinals com per al transport d'aliments i, fins i tot,
per al seu gaudi que va permetre l'origen de refrescs i
gelats.
Parada 5. Mines de
cinabri: Continuem el Nostre camí travessant un
gran penyalar per a posteriorment arribar a les mines de
mercuri, este complex miner conegut com a mines del Hembrar,
deu el seu nom a l'abundància de ginebres, ja que
originàriament es va denominar el Enebral. En la zona es
troben diverses mines abandonades, per a l'extracció del
cinabri de què s'obté el mercuri. En l'actualitat la majoria
d'elles es troben tancades donades la seua alta
perillositat. La mina anomenada “El clot” va ser l'última
explotada a Xòvar (1966) en Ella observem encara les restes
de les vagonetes, els rails, així com alguna construcció
annexa.
Parada 6.
Font Fresca: En este paratge tan fresc i humit, les
falagueres desenvolupen una gran grandària, arribant a
ocultar la font. El terme de què va derivar fresca, en
origen significava alegre, jovial, per la forma de brollar
d'esta font i pel seu propi so. La Font Fresca és un dels
enclavaments més apreciats pels habitants de Xòvar i per
aquells que la visiten. Les aigües que ací brollen són
aigües de roig, és a dir, aigües sense calç, molt apreciades
pels que tenen malalties de ronyó.
Tornar a la caminada del mes |